TRADICIÓ VS MODERNITAT

 

Tradició Vs Modernitat: els jocs populars i tradicionals han perdut els espais i el temps que havien ocupat durant segles. Hui en dia, la tecnologia s'ho ha engolit tot. Reflexiona sobre aquest tema. A més, explica quin tractament li donaràs als jocs de sempre i als jocs tecnològics quan sigues mestre.

En els últims anys, hem viscut la evolució més exponencial fins a la data pel que fa a la tecnologia, i per tant, i la nostra societat ha experimentat un gran canvi. Així doncs, m’agradaria parlar sobre els canvis que han patit els xiquets en relació amb com gestionar el seu temps lliure.

Antigament, lo més comú que feien els xiquets i les xiquetes una volta havien acabat el col·legi i els seus deures, era eixir al carrer amb els seus amics a jugar a jocs al carrer. Algún dels jocs més comuns eren: la comba, el sambori, el pilla pilla, jugar amb la pilota, la baldufa o les caniques. Al no tindre a l’abast les noves tecnologies, l’única manera de passar el temps era baixar a jugar al carrer als jocs tradicionals.

Aquestos jocs generaven als xiquets una sèrie de avantatges: estimulaven la seua imaginació i la seua creativitat i millorava les relacions interpersonals i la seua psicomotricitat.

Amb el pas del temps, poc a poc els xiquets i les xiquetes han anat abandonat els jocs tradicionals i populars, per quedar-se en casa i passar el seu temps davant d’una pantalla. Es dir, la tecnologia ha anat evolucionant i ha aconseguit que els xiquets i les xiquetes consideren que els jocs al carrer es queden antiquats i siguen aburrits per a ells. 

L’ús de la tecnologia també genera uns aspectes positius als xiquets, com per exemple: els pares poden tindre mes controlat al seus fills al estar a casa, fa que desenvolupen la memòria espacial, millora les sues capacitats de lideratge i estratègia ...

Tot i això, l’ús excessiu d’estes tecnologies pot repercutir-los, per això nosaltres com adults/docents cal que prengam unes mesures per a que els xiquets i les xiquetes no es tornen addictes a ixa tecnològia. Unes de les millors opcions o mesures a prendre podrien ser les següents: s’ha de posar uns horaris d’ús màxim, s’ha d’evitar que els nens juguin sols per a intentar que “socialitzar una mica” amb les famílies i amics, alternar les temàtiques dels jocs i evitar que siguen sempre de violència, etc.

Com a futura docent, m’agradaria ser capaç de compaginar els jocs tradicionals i les noves tecnologies en les meues sessions d’EF. Ja que d’un costat, els jocs populars són part de la nostra cultura i seria molt trist desestimar-los. D’altra banda, “obligar” a que el nostre alumnat únicament aprenga a les nostres sessions jocs tradicionals no considere que siga del tot apropiat. Al cap i a la fi, estem al segle XXI i el nostre alumnat ha de saber utilitzar les noves tecnologies i fer un bon ús d’aquestes.

Tant els jocs tradicionals com les noves tecnologies tenen les seues avantatges i inconvenients, tot i això, opine que hem de compaginar-los per poder tindre un equilibri i poder aprofitar les avantatges de ambdues.